El Dia Internacional de la Dona, fa més d’un segle que és una referència per celebrar la lluita i les conquestes que, en matèria d’igualtat, drets i dignitat, han aconseguit les dones d’arreu del món, de diferents maneres. A Occident, aquest procés neix vinculat als drets laborals i al dret de vot per a les dones, però s’estén al dret general de les dones a decidir sobre els seus cossos i les seves vides en tots els àmbits. És una obvietat que la desigualtat continua existint, començant per la configuració del mercat laboral i el seu efecte sobre les pensions, però també condicionada per la classe social a la qual es pertany i per les condicions del lloc on es neix.
La classe dominant pretén utilitzar aquesta lluita en benefici propi i, per fer-ho, l’empeny a aïllar-se en si mateixa, a situar-se al marge de les altres lluites i, sobretot, a substituir l’anàlisi i les contradiccions de classe. Com si fos el mateix ser propietària d’un banc que ser una immigrant treballadora en un hivernacle. A més, intenta convertir la dona en víctima i en demandant de la tutela de l’estat.
Tanmateix, la lluita per la dignitat humana de les dones ens obliga, precisament, a sortir del victimisme i de la tutela, i a situar-nos en el lloc que ens correspon per nosaltres mateixes, de manera directa i decidida. És una lluita inserida en l’emancipació de les classes treballadores, d’on sorgeix, per reivindicar el dret a decidir sobre les nostres vides i a dissenyar el nostre futur col·lectiu.
Publicat a la secció “Con Mano Izquierda” del diari “Última Hora”. 03/03/2025.
