COMUNICAT:
La Federació d’Associacions de Veïns de Palma va decidir el 10 de novembre, en assemblea i per unanimitat dels assistents, retirar-se de les taules de treball de l’anomenat “Pacte social i polític per la sostenibilitat econòmica, social i ambiental” convocat pel “Govern”.
Aquesta decisió es pren després de participar a dues de les dotze taules organitzades, concretament a la taula de’ “Estratègia Turística” i a la taula de “Demanda Turística Sostenible” a les quals fórem assignats, malgrat que hauria estat més lògic que se’ns hagués inclòs a la taula de “Sostenibilitat Social”, en la qual no hem participat. Aquesta fragmentació temàtica del debat, juntament amb la manca d’informació general sobre les altres taules i els documents que es van aportant, ha fet que no tinguem una visió global del treball realitzat i només un pocs tinguin tota la informació.
Compartim els arguments que ja ha exposat el Fòrum de la Societat Civil, del qual som membres, per suspendre la seva participació com a tal i afegim que no es tracta només d’una qüestió merament formal, sinó que la metodologia emprada és clau per orientar el treball cap a un pacte polític-empresarial i no cap a un pacte social com es pretén difondre. El mercat i les exigències d’una economia basada exclusivament en el turisme són els eixos estratègics del debat i les conseqüències sobre la població local i els recursos naturals són un mer apèndix, en tot cas unes pinzellades necessàries per justificar el suposat caràcter “social” del resultat de les taules.
Aquesta és la raó principal per la qual deixem les taules.
Considerem que els experts, fins al moment desconeguts, tampoc podem ser utilitzats com a una espècie d’oracle diví per justificar decisions polítiques. En primer lloc, perquè la tecnocràcia no pot substituir la democràcia i la suposada neutralitat dels experts enfront de les contradiccions d’interessos que estan reunits a cada taula és un mite.
De moment, el que constatem és que s’omet tractar temes essencials que cal abordar per a un canvi de rumb de les polítiques econòmiques, socials i mediambientals, incloent-hi temes de fons entorn al sector turístic. No hi ha cap referència a la necessitat de diversificar l’economia per no dependre exclusivament dels serveis turístics. Ben al contrari, l’única preocupació sembla ser com el sector turístic pot aprofitar qualsevol altre sector productiu i com el pot subordinar als seus interessos. Mantenir el monocultiu turístic com a única opció i no tenir en compte que el turisme és un bé prescindible davant de qualsevol situació de crisi, sigui econòmica, de salut, de seguretat, geoestratègica, etc., suposa mantenir en una posició de debilitat i perill la capacitat de l’Illa per cobrir necessitats bàsiques.
Al llarg del debat no hi ha referències a la penetració d’un capital internacional especulatiu i globalitzat, que fins i tot adquireix bona part de la planta hotelera, a més d’estar immers en el lloguer turístic i l’especulació sobre l’habitatge com a mercaderia i ser un factor d’inflació i d’empobriment de la població. S’ignora també la constant fuita de capitals generats aquí, però invertits en qualsevol altra part que al sector del capital globalitzat li sembli més oportú per al seu compte de resultats.
En paral·lel, s’està generant un efecte inflacionista molt elevat que fa que les pujades salarials mai puguin assolir l’augment de despesa vital de la població resident treballadora i en conseqüència s’incrementa la pobresa i les desigualtats socials.
No hi han referències al procés d’uniformitat cultural, en el marc del qual la identitat cultural queda reduïda a indigenisme folklòric al servei del turisme, però sense vida pròpia. Ni s’aborda el tema de la manca d’inversió en la conservació del nostre patrimoni històric i cultural.
L’estacionalitat s’associa a la infrautilització d’infraestructures en temporada baixa, és a dir, com si l’òptim fos la saturació permanent. Quan s’expressa preocupació per la saturació es fa amb referència al fet que afecti la imatge de l’oferta i derivi turistes a altres espais menys saturats, no per com afecta el territori, els seus recursos i les persones que hi habiten.
Les referències al canvi climàtic s’expressen com a factor que pot afectar els recursos que sustenten el turisme (platges i espais naturals) i no com pot afectar la vida al territori i molt menys s’analitza sobre com incideix aquest model turístic en el canvi climàtic.
La diversificació de l’oferta es planteja com a una solució en si mateixa i s’omet que necessita altres mesures per no convertir-la en un factor que més que redistribuir turistes augmenti la saturació de noves zones i durant més mesos.
Es valora el fet de ser una marca reconeguda internacionalment i amb capacitat de gestionar fluxos constants i grans fluxos de població internacional, aspectes que han tensionat la població resident. La massificació es valora com a una cosa puntual i exagerada per la suposada “turismofòbia”.
Tampoc es contempla que també som reconeguts internacionalment com un destí que ofereix consum d’alcohol barat, sexe i descontrol.
La diversificació de nous mercats i el concepte de turisme de qualitat s’aborda amb un marcat accent classista, orientat cap a poblacions amb més poder adquisitiu, però sense tenir en compte l’efecte inflacionista i de gentrificació que exclou la població treballadora, l’estrangera però també la peninsular i la local. Una altra conseqüència del turisme elitista és l’increment del procés de creació d’espais exclusius, tancats a la població local, l’ús de jets privats, saturació de vaixells recreatius, megacreuers, etc.
No podem validar documents que no reflecteixen les nostres valoracions i entren en contradicció amb la nostra realitat. Paral·lelament al desenvolupament de les taules del “Pacte”, al Parlament de les Illes Balears s’aproven lleis que entren en contradicció amb les suposades finalitats del pacte. Es decideix ampliar ports i aeroports, es legalitzen construccions il·legals en sòl rústic i s’admeten llicències de lloguer turístic obtingudes quan els edificis eren il·legals, es legalitza que es pugui construir en sòl inundable i fins i tot en sòl protegit, no es fa res per aturar macro-granges ni centrals fotovoltaiques en sòl rústic i anem perdent sobirania a marxes forçades.
Considerem que no podem continuar en un procés que es contradiu amb les mesures polítiques ja adoptades i en el qual no tindrem cap incidència en les resolucions finals i la nostra presència residual serà utilitzada per legitimar decisions de les quals no som part.
Continuarem treballant per desenvolupar i presentar les nostres propostes per un canvi de rumb que contempli el decreixement en matèria turística i la implementació d’altres sectors productius de primera necessitat i també d’alt valor afegit que ens permetin comptar amb una diversificació productiva, sense la qual anem cap a un empobriment general de la població treballadora resident.
Quan parlem de participació parlem de prendre part en la presa de decisions i si estem disposats a participar en un debat polític de veritat, en el qual “experts” diversos puguin aportar dades i informacions tècniques, però l’anàlisi sigui polític i abordi les contradiccions que configuren la realitat del nostre moment històric, tenint en compte els interessos generals de la població.
Palma, 4 de desembre de 2024
