La nit de Cap d’Any, com altres anys, algunes associacions de veïns, entre elles la de Son Sardina i Establiments, van organitzar una festa a les places dels respectius barris. La festa es va iniciar a partir de les 24:00 hores, quan la gent ja havia sopat en família. A les 3.00 h la policia local es va presentar en dits esdeveniments obligant a donar-los per acabats. Fins i tot, es van enviar agents de paisà posteriorment per comprovar que es complia amb la paralització de l’activitat.
El resultat va ser que la gent es va quedar molt molesta i desanimada, fins i tot, alguns joves optaren per desplaçar-se a zones d’oci fora del barri agafant vehicle privat. Això és el que s’aconsegueix amb accions policials com aquestes: que els joves deixin els barris, que els voluntaris es desanimin, que l’acció comunitària desaparegui i que els barris siguin zones dormitori sense identitat ni vida pròpia.
Ara estan arribant els decrets d’autorització dels foguerons, i algunes associacions avisen que s’ha decretat la fi de festa a les 24 hores, fins i tot en dissabte, denegant així l’exempció horària sol·licitada per l’entitat organitzadora.
Amb independència del que figuri en els decrets d’autorització, es fa patent la indignació veïnal i sorgeixen reflexions importants:
- La Nit de Cap d’Any és l’única en què ningú es queixa de la nocturnitat de les festes, és un fet assumit d’aquí a les antípodes. La mateixa policia va reconèixer que actuava per ordres de Cort i que no hi havia hagut cap queixa veïnal.
- Organitzar celebracions en barris la Nit de Cap d’Any és una forma d’oferir alternatives d’oci de Km 0, evitant desplaçaments i fent celebracions col·lectives per a grups familiars, gent gran i adolescents. També és una forma de potenciar un oci més saludable i tranquil, més controlat, cívic i educatiu. Seria desitjable que se’n fecin moltes més celebracions d’aquest tipus.
- Crida l’atenció l’interès posat per aturar aquestes festes de barri en una nit en la qual se celebren esdeveniments privats per tot arreu fins a la matinada. A Establiments, per exemple, hi havia una festa organitzada pel Es Molí d’es Comte, promocionada com a “Festa Eufòria” fins a les 6 del matí, la qual va generar molt més renou i brutícia que la festa no comercial organitzada per l’Associació de Veïns. Es va donar el cas que els voluntaris netejaren la zona i la van deixar millor del que estava.
- Igualment, és curiós l’interès per aplicar escrupolosament l’ordenança de renous a les
associacions veïnals als seus barris en moments tan especials i puntuals, mentre que fa anys lluitem per aconseguir que es facin respectar les ordenances en zones residencials on el sector de l’oci nocturn no deixa de violar-les de manera permanent i visible. - Més enllà de la doble vara de mesurar que utilitzen les institucions —l’estret per al teixit associatiu i l’ample per al lleure privat i el funcionament institucional—, des del moviment veïnal i altres organitzacions ciutadanes patim retallades, increment de burocràcia, dificultats i menyspreu per part dels serveis institucionals, que ens prenen més com una molèstia que com un servei i un valor ciutadà.
- Sobre el valor de les festes populars, generades des de la base social, es fan judicis de valor per part del personal dels serveis institucionals que sovint les equiparen a una diversió frívola, organitzada per persones desocupades que sembla que es dediquen a molestar.
Caldria que qui ha de servir a la ciutadania i fer funcionar les institucions tingués una base
de formació en valors ciutadans i conegués el valor antropològic, social, educatiu, cultural i
creatiu de la festa popular que sorgeix de la base social des de temps immemorials. Una
societat que ha d’explicar i lluitar per defensar les seves festes populars davant de les
mateixes institucions que beneeixen i toleren esdeveniments privats d’oci —en ocasions
molt poc saludable— és una societat escassament democràtica. - Des de sempre, la festa compleix una funció essencial en les societats humanes, com a
creadora de senyes d’identitat col·lectiva, foment de la cohesió social i del desenvolupament comunitari en els territoris, creadora d’espais de socialització i educació en valors fonamentals per a la convivència. A més, la festa popular no té un valor mercantil o com a negoci privat, sinó que, organitzada en espais públics, és oberta, inclusiva, integradora, creativa i un exercici de ciutadania responsable, en la qual el voluntariat i l’organització ciutadana tenen un paper fonamental. - Des de fa anys demanem a l’Ajuntament reunions de coordinació de serveis per atendre les festes dels barris en els cicles festius de l’any. La petició concreta és que se celebrin almenys dues reunions anuals: una al novembre per atendre necessitats de Nadal, Reis, Cap d’Any, Sant Antoni-Sant Sebastià i Carnaval, i una altra reunió al maig per programar les festes d’estiu. Sembla una missió impossible aconseguir-ho.
En aquest marc de coordinació podríem harmonitzar necessitats ciutadanes i serveis
institucionals, condicions de seguretat, terminis de sol·licitud i tràmits administratius,
equipaments disponibles en cada moment, etc. - La Comissió de Festes de l’Ajuntament de Palma, com a òrgan de participació ciutadana en la matèria, també duu anys sense reunir-se i tampoc s’aplica ni es té en compte el Pla Director de Festes, la suspensió del qual es va decidir el 2011 per la crisi, amb el compromís de tornar-lo a activar passada la conjuntura econòmica negativa. La realitat és que no s’ha reactivat.
- Ja que es modifiquen i estableixen ordenances i normatives per a tot, en comptes de fer-les cada vegada més restrictives, el que necessitem és una normativa que posi en valor i protegeixi les festes populars, que acabi amb les interpretacions arbitràries i restrictives per part dels serveis institucionals, i que ens dugui de l’actual estat d’ocurrència permanent a un estat de reconeixement de la festa popular sorgida des de la base social com un dret i un valor de la ciutadania.
Palma, 3 de gener de 2025.
