Palma ja tenia una Ordenança Cívica que va substituir l’aprovada el 2014 i que va caure en tribunals perquè, segons la sentència, “… de tot el que hem anat dient resulta clar ja que la Corporació municipal demandada no disposava de competència territorial, funcional i objectiva per redactar l’Ordenança“, per la qual cosa va ser declarada nul·la.
Recórrer l’ordenança actual és una qüestió de coherència, perquè és un calc de la de 2014 i adolceix de les mateixes deficiències i vulnera els mateixos drets.
Més enllà de qüestions jurídiques, l’Ordenança ens sembla un referit d’altres ordenances i lleis superiors, interpretades per facilitar l’acció policial sense més, però carregant tota la responsabilitat sobre el ciutadà i ignorant responsabilitats empresarials i institucionals. És merament punitiva i no conté cap pla ni dotació per fomentar el respecte en els espais públics col·lectius, de les persones, la natura i el mobiliari urbà que contenen per a ús comú.
Vivim immersos en un constant contrasentit, des de fa molt temps, no és una qüestió d’ara. No es pot beure o menjar al carrer, tret que es faci a la terrassa d’un bar, et compres l’entrepà en una botiga per a turistes o siguis un turista. No es pot fer soroll que molesti el veïnat, tret que sigui l’empresa que té la concessió de Son Fusteret que ha torturat barris sencers durant tot l’estiu. No es poden posar taules i cadires en accions veïnals sense el corresponent permís, tret que tinguis terrassa de bar i t’estenguis a plaer, fins i tot deixant ancorades els para-sols i tot el mobiliari apilat durant la nit, una cosa que, a més, incita i facilita continuar bevent i consumint després del tancament del local.
No es concedeix ocupació de via pública a la nostra Federació durant la Nit de l’Art per a un acte per Palestina perquè no s’ha demanat amb un mes d’antelació i en l’escrit de prohibició s’al·ludeix a informar la policia perquè procedeixi arribat el cas.
Però s’autoritza i fins i tot se serveixen taules, cadires i torradores a una pseudo associació de nom Son Kla, que ho demana amb 5 dies d’antelació, per les mateixes dates.
Palma també té prohibit el lloguer turístic en plurifamiliars, però segons el mateix Ajuntament hi ha fins a 15.000 habitatges que practiquen aquest tipus de negoci. El cas de Mallorca Suites, al costat de Cort, és més que emblemàtic. Què es fa en aquest camp més enllà de les declaracions d’intenció?
Bicicletes i patinets no poden anar per les voreres, però bona part del carril bici ha estat ubicat a les voreres per l’Ajuntament. No cal passar-se amb l’alcohol, però la “Patrona” promociona begudes alcohòliques fins i tot en els seus cartells.
Vos sembla que Palma és una ciutat més neta i cívica des que es va imposar aquesta nova Ordenança? Les més de 7.000 actes aixecades entre juliol i setembre es podrien haver aixecat igual en base a altres ordenances i normatives. Quantes d’aquestes actes corresponen a incompliments permanents i reiterats per part de negocis d’oci i restauració al centre de Palma i zones turístiques? Quantes s’acabaran tramitant realment? Portem anys demanant dades quantitatives ordenades sobre el resultat real de les actes, dades que mai hem obtingut.
Els qui portem anys treballant en el desenvolupament comunitari, sabem que el “civisme” no pot quedar reduït al compliment de normes i prohibicions, sota amenaça de càstig. Que el que ens assegura una ciutat més amable és el foment del valor de respecte cap al col·lectiu i comú, perquè també ho considerem nostre.
Sabem que el respecte s’aprèn quan s’és respectat. De quin respecte li podem parlar a una adolescència per a la qual no hi ha oferta d’oci saludable en marcs comunitaris i socials, a una joventut a la qual no se li respecta el dret bàsic a accedir a un habitatge en el seu propi entorn, a la qual es desarrela des de petit enviant-la a un col·legi a l’altra part de la ciutat?
Els valors comunitaris xoquen amb la promoció permanent de l’individualisme, de la ciutadania reduïda a mera consumidora de mercaderies alienes, amb la impunitat empresarial i institucional, amb les enormes desigualtats socials que s’acreixen, amb la promoció d’un oci basat en el consum d’alcohol i que sacrifica zones senceres de la ciutat, amb la gentrificació i el desarrelament i un model de barri dormitori.
L’apego i el respecte pel col·lectiu no s’aconsegueix amb meres campanyes policials. Recórrer a la policia és l’expressió d’un fracàs. Recordem el que la nostra Federació li va dir a l’alcalde Fageda quan va decidir retirar els recursos de l’educació d’adults als barris, amb els quals recollíem el fracàs escolar, oferint als joves una educació social: “els fons que avui s’estalviï se’ls gastarà en policia demà.
“Portem més de 50 anys treballant-hi en condicions difícils i nedant contra corrent, fent formació i fomentant valors de respecte i solidaritat col·lectiva. Des d’aquesta perspectiva fem les nostres aportacions al civisme, la cohesió social i la convivència, però sempre des de la perspectiva de que governi qui governi la nostra ciutat, els nostres barris i els nostres drets es defensen.
