Els assentaments de barraques s’estenen a Palma mentre esperem el desallotjament de l’antiga presó, on més de cent persones conviuen amb la brutícia i els perills d’incendi i ensorrament. On aniran després? Perquè fins i tot aquells que tenen feina o alguna mena d’ajuda social no poden pagar un lloguer. L’amenaça que els fills acabin institucionalitzats per no poder oferir-los un sostre digne també plana sobre algunes famílies.
La crua realitat és que el mercat immobiliari especulatiu avança i s’estén amb passos cada vegada més ràpids i ferms que les tímides, insuficients i ineficaces mesures institucionals sobre habitatge, que són com un paracetamol per a un malalt de càncer. Les institucions de l’Estat estan plenes de normatives per no enfrontar el veritable problema i, per si fallen, hi ha la submissió a les que s’imposen des de la Unió Europea.
És tot un entramat per garantir els interessos d’un mercat financer i cap voluntat d’enfrontar els especuladors ni d’impedir que una necessitat tan bàsica per a la vida i la dignitat de les persones s’hagi convertit en un negoci pur i dur que genera enormes beneficis a uns pocs.
A diferents ciutats de l’Estat es preparen manifestacions sobre el tema com a resposta ciutadana a tenir en compte, perquè el pitjor que pot passar és que ens acostumem a veure com la classe treballadora és empesa cap a la indigència i acabem normalitzant aquesta situació.
Publicat a la secció “Con Mano Izquierda” del diari “Última Hora”. 16/03/2025.
