Molt més que habitatges

La gentrificació avança a passos de gegant i s’expandeix del centre cap a la perifèria, expulsant la població resident tradicional i substituint-la per una altra que habita ocasionalment, per temporada o directament dedicada al lloguer turístic, per més que estigui prohibit. Pràcticament tota la construcció que s’està fent és de luxe i bona part ja està en mans d’inversors alemanys, nòrdics, etc.
Les conseqüències van més enllà de les econòmiques. Els joves no es poden quedar als seus barris, es perd relleu generacional, el desarrelament s’estén i creix l’individualisme i la ruptura de la ja malmesa cohesió comunitària. També es complica l’atenció a persones grans que es queden sense suport familiar proper. El trànsit augmenta per desplaçaments a col·legis i llocs de feina a causa de l’allunyament de la vivenda a pobles o zones perifèriques. La bretxa s’obre també per la profliferació del barraquisme, el “chabolismo”. Viure al carrer és, fins i tot per a famílies amb feina, un passaport cap a la marginació.
Mentre forans i locals se sumen al festí i omplen els seus comptes, les institucions s’enreden en discursos, especulacions i assaigs de decrets, però sense posar el cascavell al moix perquè no s’enfadin els amos del mercat. Quin futur i quina societat s’està configurant? On aniran les prop de 100 persones que seran desallotjades de la presó vella?, a Cort?
Aquest és un moment per no rendir-se a la fatalitat, organitzar-se i respondre per imposar alternatives.