Uns altres projectes per restablir les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló és possible.
Com a Plataforma Ciutadana, formada per veïns i veïnes directament afectades pels impactes dels projectes de suposada “rehabilitació” de les pedreres Sa Garrigueta Rassa i Can Roselló, integrada a més per Associacions de Veïns dels barris de l’entorn (Son Roca, Son Anglada, Establiments, Secar de la Real, Son Llull-Son Serra-La Vileta, Son Roqueta, Son Espanyol i Son Rapinya), la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, el GOB, Terra Ferida, Amics de la Terra i Joventut pel Clima,
COMUNICAM
El nostre posicionament DESFAVORABLE als impactes dels projectes presentats sobre l’entorn humà de les pedreres, del qual som part,
SOL·LICITAM
Que valorant el posicionament, per unanimitat de l’equip de govern i de lóposició, de l’Ajuntament de Palma i de les entitats ciutadanes del municipi en el que s’han de dur a terme els projectes, així com els vots negatius i abstencions que s’han produït durant el procés de votació en la Subcomissió Tècnica i valorats els dubtes sobre la viabilitat, els riscos i l’extensió temporal i material dels projectes presentats, S’EMETI DECLARACIÓ D’IMPACTE MEDI AMBIENTAL DESFAVORABLE per als projectes de “restauració” citats i s’insti les empreses promotores a PRESENTAR ALTRES PROJECTES, viables, més adaptats a la realitat de les dimensions i magnitud d’aquestes pedreres, més reduïts en el temps i d’acord amb el que estableix la nova normativa al respecte, que ja preveu la inviabilitat de projectes d’aquests tipus i obri opcions de presentació d’altres projectes alternatius en matèria de restauració.
VALORAM
Que la Subcomissió tècnica no ha tingut en compte ni ha valorat
- L’acord de ple de l’Ajuntament de Palma, del 23 de desembre de 2021, per unanimitat de totes les forces polítiques representades al consistori, tant l’equip de govern com de l’oposició, instant el Govern de les Illes Balears a retirar el projecte de restauració de les pedreres. Una unanimitat a la qual se suma la confluència amb les entitats ciutadanes que formen la Plataforma.
- L’oposició i el rebuig de l’entorn humà en què estan ubicats i que afectaran de forma greu durant 30 anys prorrogables;
La qual cosa suposa el rebuig de tot l’entorn en el qual es situen les pedres i s’han de dur a terme els projectes empresarials presentats.
A més, consideram que els informes i les valoracions tècniques que han donat lloc a l’informe de impacte medi ambiental favorable, presenten contradiccions i deficiències molt importants:
1.- El mateix informe del tècnic de Medi Ambient del Govern Balear planteja dubtes sobre la viabilitat del projecte i fins i tot impactes negatius sobre els processos de restauració d’altres pedreres que ja s’estan portant a cap. L’informe diu textualment:
“Per tant, es plantegen dubtes raonables que la pedrera de Sa Garrigueta pugui aconseguir el volum d’àrids que necessita cada any (150.000 m3/any), tenint en compte que l’àrids provinents de Mac Insular, tal com exposa la documentació consultada del Consell de Mallorca, aquests darrers 5 anys s’han destinat a reblir pedreres que també executen els seus projectes de restauració….
Cal tenir en compte que el conveni signat entre el promotor i Mac Insular pot suposar que moltes altres pedreres de Mallorca no tinguin un volum d’àrids suficients per a la seva restauració. Això és tradueix en què els impactes paisatgístics que actualment generin aquestes pedreres i que volen ser minvats amb els seus projectes de restauració podrien eternitzar-se i no acabar de restaurar-se mai.
Per això, i perquè els clots de la pedrera no acabi sent un abocador in eternum que mai no finalitzi la seva restauració (amb els seus impactes associats), cal donar un temps prudent per veure si s’aconsegueixen els objectius d’aquest projecte de restauració.”.
Ens demaman quant és un temps prudent. Quant de temps haurem de sofrir l’impacte del projecte per després arribar a la conclusió demostrada de que no és viable i la pedrera sigui sense restaurar, quan hi ha altres projectes possibles i viables.
2.- El tècnic del departament de mines va explicar a la Subcomissió que la intervenció del Regidor i el tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palma, tenien raó en el plantejament de que aquests projectes són viables en pedreres petites però en pedreres d’aquesta dimensió i que per això va canviar la normativa. Va citar el Rial Decret 975/2009, de 12 de juny, sobre gestió dels residus de les indústries extractives i de protecció i rehabilitació de l’espai afectat per activitats mineres, que ofereix l’opció d’altres actuacions que no suposen el reblit dels forats, ni la reconstrucció de la muntanya, sinó una possible reutilització de la pedrera i actuacions més ajustades a la viabilitat i a les dimensions i la realitat medi ambiental i humana, amb una durada temporal lo més curta possible.
3.- Un nou informe sobre la carretera, presentat pel Consell Insular, finalment reconeix el que els veïns diem i tenim recollit actes notarials i presentat en les al·legacions, que el vial no assoleix les mesures mínimes de 7,5 m d’amplada i que en alguns trams no supera els 5,30 m, fent impossible que es puguin creuar dos camions, en un espai sense voreres i voral, amb un trànsit intensiu de vehicles dels barris de la zona i d’entrada a Palma, de vianants que accedeixen als habitatges i centres escolars de la zona, ruta ciclista i travessia urbana.
Tot i això, aquest mateix informe omet valorar l’impacte, i no per desconeixement o manca d’informació, que suposa el trànsit d’una mitjana d’1 un camió de 20 tones cada 2 minuts, durant 12 hores al dia, durant cinc dies a la setmana , durant 30 anys. Omet valorar que no es tracta d´un simple increment del trànsit sinó de l´increment d´uns vehicles de grans dimensions per aquesta travessia urbana. Es tracta d’un impacte més qualitatiu que quantitatiu i elevar molt els riscos d’accidents.
Encara que, a proposta de la Plataforma Ciutadana, es va aconseguir reduir els horaris de circulació de camions, per evitar els horaris escolars, això incrementa la concentració de vehicles de 20 tones durant les altres hores del dia, amb ciclistes, motos, vianants, etc, i no resol el problema ni te en compte que una travessia urbana com aquesta no és adient pel trànsit de vehicles de 20 o 24 tones per minut. Tampoc ha tingut en compte que cada vegada que un camió ha d’entrar o sortir de la pedrera s’ha de tallar el trànsit a la carretera i que el nivell de trànsit actual no és comparable amb el que hi havia fa 30 o 40 anys.
4.- L’informe hídric, també reconeix que les pedreres estan situades sobre un aqüífer i que el terreny és calcari, per tant, porós i permeable. Però dona per fet que tot el que s’aboqui serà inert, cosa que és molt suposar i no evita el risc, sobretot tenint en compte les dificultats de viabilitat del projecte que indueix a buscar materials i relaxar el rigor del seu control, i tot això durant més de 30 anys. El fet d’estar sobre un aqüífer ens sembla motiu suficient per evitar riscos que ja s’han convertir en realitat en altres llocs, per molta legislació que hi hagi al respecte.
5.- Els projectes no compten amb informe del departament de residus, atès que els tècnics al·leguen que no han rebut informació suficient per poder pronunciar-se al respecte i no poden valorar si es tracta de projectes de restauració o de projectes d’escombreres i/o tractament de residus.
A més, pel que fa al planter de Can Rosselló, el projecte presentat preveu la utilització de maquinària per a la classificació i processament in situ dels residus que obtingui, el 80% dels quals no vindran del MAC Insular. Això deixa encara més en qüestió si es tracta de projectes de tractament de residus i no de restauració i, per tant, s’haurien de tramitar segons els procediments i les valoracions que correspon a aquest tipus d’activitat industrial i que no és restaurativa.
Respecte a Sa Garrigueta Rassa, ni tan sols s’ha aconseguit que, atesa la inviabilitat d’obtenir suficients materials per al farciment, no es pugui vendre l’amuntegament extret durant una etapa en què la pedrera va funcionar sense llicència. La venda milionària i molt lucrativa d’aquest aplec, obtingut sense llicència, suposa engrandir encara més el forat que ja és impossible d’emplenar amb les dades actuals.
Per començar, aquest material va se obtingut per una explotació sense llicència, tancada per l’Ajuntament arrel de l’explosió que quasi va costar la vida a dues persones i va llençar pedres sobre les cases veïnes i ratificada per la sentència 421/07, del 30 d’octubre de 2007, posteriorment ratificada el 11 de febrer de 2008, va ordenar “proceda de inmediato a la paralización y clausura de la actividad desarrollada en dicho centro y ello atendiendo a que dicha actividad carece de licencia…”
Resulta difícil explicar a la ciutadania que una empresa que es presenta com a restauradora de la pedrera, pot emprendre un negoci milionari amb un material obtingut sense llicència, que farà el forat encara més gros i que, a canvi, aquestes ciutadans hauran de patir el perill en la travessia urbana per dur els seus fills a l’escola durant 30 anys. Resulta difícil d’explicar que, malgrat això, l’impacte es favorable. Favorable per a qui? Ens demamem des de la ciutadania.
Per altra banda, deixar en mans d’informes anuals si cal o no comercialitzar aquest material, en funció de que s’obtinguin o no els materials per reblir els forats, resulta bastant confús. Com és natural, l’empresa traurà a la venda tot el que pugui abans de la valoració, que sempre es fa a temps passat, en compte de tenir en compte les dades de les quals ja es disposa i que defineix la inviabilitat del projecte, ateses les magnituds de tones que fa falta per dur-ho a terme.
Des de la Ciutadania,
ESPERAM que la Comissió de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears
1.- Escolti aquestes consideracions i tingui en compte que els informes tècnics també poden contenir contradiccions, deficiències i aspectes no valorats suficientment, per les inèrcies del mateix treball valoratiu, per tractar-se de pedreres de dimensions molt grosses, etc.
2.- Que valori l’impacte dels projectes de forma global i no de forma fraccionada, com fa cada equip tècnic, tenint en compte les sinèrgies que es generen entre uns elements i altres i que sí són percebuts per l’Ajuntament i els veïns i veïnes afectades per l’impacte del projecte sobre l’entorn humà de la pedrera.
3.- Que tingui en compte el que suposa donar un informe d’impacte favorable al qual s’oposa l’Ajuntament en ple, govern i posició, els veïns i veïnes dels barris de l’entorn, organitzacions veïnals i ecologistes de llarga trajectòria de treball i compromís amb la ciutat.
4.- Volem creure que la funció política es situarà en el lloc que li correspon per garantir que la nostra ciutat pugui comptar amb uns nous projectes de restauració d’aquestes pedreres, més adients amb les seves dimensions, més curts en el temps, més ajustats a la normativa actual i realitzats amb tècniques més modernes i respectuoses amb el medi natural i també amb el medi humà que es veurà afectat durant el procés.
Per a que consti als efectes oportuns.
Palma, 20 de gener de 2022
En nom de les entitats que formen la Plataforma Ciutadana
