AL·LEGACIONS DE LA FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE PALMA AL NOU PLA GENERAL DE PALMA.

Aprovat Inicialment, per acord del Ple de l’Ajuntament reunit en sessió celebrada el 28 d’octubre del 2021 (BOIB número 159 de 18 de novembre de 2021), EL DOCUMENT DE REVISIÓ DEL PLA GENERAL DEL MUNICIPI DE PALMA, i acordat el seu sotmetiment a tràmit d’informació pública, a l’empara del que disposa l’article 55.3 de la LUIB, dins del període esmentat es formulen pel signant d’aquest escrit les següents al·legacions:

ÍNDEX

1.  LÍNIES I NÒDULS DE TRANSPORT PÚBLIC

1. SEGON CINTURÓ
   1. TRAMVIA

• EN MATÈRIA D’USOS D’ESPAIS

• SATURACIÓ D’ACTIVITATS D’OCI I RESTAURACIÓ
  • SATURACIÓ DE CENTRES EDUCATIUS
  • ESTABLIMENTS DE BARS I RESTAURANTS
  • ESTABLIMENS D’OCI
  • CADUCITAT DE LES LLICÈNCIES

• SÒL PÚBLIC
• CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ
• NORMES D’ESTÈTICA PER A NOVES EDIFICACIONS I/O REFORMES EN ZONES URBANES CONSOLIDADES
• EFICIÈNCIA I AUTOCONSUM ENERGÈTIC – POLÍGONS INDUSTRIALS
• CRITERIS D’URBANITZACIÓ EN ZONES URBANES, URBANITZABLES – ESPAIS LLIURES I VEGETACIÓ.
• PROPOSTES ESTRATÈGIQUES

• FAÇANA MARÍTIMA
  • CASC ANTIC DE CIUTAT
  • URBANITZABLE SON BORDOY
  • CONTINUACIÓ RAMBLA CARRETERA PUIGPUNYENT FINS AL PARC DE SA RIERA
  • UNIÓ PARC DE SA RIERA – RAMBLA
  • TRACTAMENT TORRENT DE SANT MAGÍ

• REVISIÓ MEMÒRIA ECONÒMICA

1. LÍNIES I NÒDULS DE TRANSPORT PÚBLIC

Encara que el Nou Pla General planteja unes actuacions principals per a millorar el transport públic i afavorir la intermodalitat com son:

1. En primer lloc, el reforçament de les actuals línies de metro (Palma-Campus UIB i Palma- Marratxí)) mitjançant la incorporació, en desenvolupament del Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears, d’una xarxa tramviària.
2. En segon lloc, el Pla General recomana que el Nou PMUS 2020-2030 promogui una modificació del disseny de l’actual xarxa de distribuïdors d’autobús.
3. En tercer lloc, la definició d’una xarxa d’aparcaments dissuasius per a afavorir l’intercanvi modal cap al transport públic.

Entenem que la pacificació del trànsit a Palma és una de les necessitats més bàsiques i urgents per tenir una ciutat amable, amb baixes emissions nocives i protegir el clima. Per aconseguir aquest objectiu no basta posar mesures restrictives al trànsit, atès que la població te una necessitat vital de desplaçar-se, especialment als llocs de treball situats en espais amb poca cobertura en línies i horaris de transport públic. Malgrat és el PMUS el sistema per regular aquest aspecte fonamental, la seva incidència en l’urbanisme fa que sigui necessari tractar el tema al NOU PLA GENERAL.

Valorem positivament el fet de crear, per primera vegada, una xarxa de transport públic  transversal-circumval·lar amb nusos, que complementi de forma important la xarxa vertical-radial, abocada al centre de la ciutat, concretament a les Avingudes, existent fins ara. També valorem molt positivament poder comptar amb tramvia, sobre el traçat del qual al·legarem més endavant.

Però, observem que a la Platja de Palma tot el transport públic passa per la mateixa línia, fins i tot duplicant el traçat de tramvia i EMT. Considerem que és necessari diversificar més aquests trajectes per tal d’augmentar la facilitat d’accés a una zona que recull molts llocs de treball. Al menys, les línies de l’EMT haurien de generar alguns nusos a la part més allunyada, en la qual s’observa que no hi ha cap.

Un altre element important és evitar l’entrada de vehicles a la ciutat. En aquest sentit, valorem la creació de l’anomenat Segon Cinturó en la mesura que permet arribar fins a la carretera de Sóller sense haver de travessar Ciutat ni incrementar trànsit a la ja saturada via de cintura. Però no considerem adient que tingui una traçat d’autovia sinó que es limiti a ser una continuació de l’actual Camí dels Reis.

En general, cal tenir en compte el reforç del transport públic als espais de treball, com ara els polígons industrials, els centres d’oci i els centres turístics. És important incrementar l’accés de línies al polígon de Son Castelló, que per la seva extensió necessita un circuit intern.

Així doncs, s’hauria de preveure al Nou Pla General unes línies de transport transversal-circumval·lar entre la Via de Cintura i les Avingudes. Per exemple un circular: des del Palau de congressos, carrers Manuel Azaña, Adrià Ferran, Metge Josep Darder, Jaume Balmes, Rosselló i Caçador, Ausiàs Marc, Costa Germanetes, Andreu Torrens, Balanguera, Av. Argentina, Gabriel Roca, Passeig Sagrera, Parc de la Mar, Can Perantoni i Palau de Congressos. I, una altra línia circular per l’exterior a la via de cintura, enllaçant: Coll den Rabassa amb Son Ferriol, Hospital Son Llàtzer, Es Rafal, Es Viver, Son Caldera, s’Indioteria, Polígon Son Castelló, per seguir per tot el camí dels Reis fins a Són Rapinya.

Així mateix, al voltant de les parades de transport públic intermodal caldria preveure un nombre de places d’aparcament, com a mínim, una mitjana de 10 places.

1. SEGON CINTURÓ

Pel que fa al segon cinturó, com a forma d’accés al Polígon de Son Castelló, sense travessar Palma, però deixant clar que no es vol una autopista sinó una entrada com el Camí dels Reis, com a continuïtat complint aquesta funció.

El Nou Pla General segons el vigent Pla Director Sectorial de Carreteres de l’Illa de Mallorca proposa, com a actuació més determinant, la realització de la Ma-30, segon cinturó destinat a descongestionar la Via de Cintura (Ma-20) que se suposa al límit de la seva capacitat. El traçat complet d’aquesta artèria discorre des de la Ma-19 Autovia de Llevant a l’altura de l’Aeroport, fins a la carretera de Valldemossa. En l’actualitat es troben executats els trams 1 a 5, des de la Ma-19 fins a la carretera d’Inca (Ma-13).

L’Ajuntament de Palma, atenent qüestions urbanístiques i d’ordenació territorial, entén innecessari l’ampliació d’artèries amb format d’autovia. Sobre la base d’aquest posicionament, en el Nou Pla General proposa completar el traçat de la Ma-30 fins a l’enllaç entre la Ma-20 i la carretera de Valldemossa, si bé adoptant un format de carretera convencional de 1+1 carrils.

En realitat el segon cinturó proposat (Ma-30) no acaba a la carretera de Valldemossa (Ma-1110), si no que passant pel nord del polígon de Son Castelló acaba a la rotonda existent a la carretera de Sóller (Ma-11), enllaçant amb el Camí dels Reis.

La proposta d’ampliació d’aquest segon cinturó preveu la construcció d’una nova rotonda d’enllaç amb la carretera Vella de Bunyola que donaria accés al sud del polígon, passant pel nord de sa Nova Cabana (Marratxí) i travessant per s’Indioteria (Palma), fins a la rotonda existent de Gran Via Asima Sud.

Valorem positivament que aquesta proposta de continuació del traçat del segon cinturó pel polígon, donat que lligaria amb els aparcament dissuasius situats al nord del polígon, com el previst a la rotonda de Sóller (10 – Son Castelló Nord) i l’existent de Son Sardina (1 – Son Sardina), i amb els situats al sud, com són: el proposat 8 (antiga presó) i l’existent a Son Fusteret (4 – Son Castelló Sud).

1. TRAMVIA

Es proposa la modificació del traçat a la zona de ponent que preveu el Nou Pla General, perquè passi pel carrer Sant Ferran i Pascual Ribot.

Segons el Nou Pla General, el traçat del tramvia que passa per la zona de ponent, recorre pel Camí dels Reis, Rotonda de Son Rapinya, baixa pel Camí de Son Rapinya, passant per davant de les escoles, travessa la rotonda superior de la Via de Cintura, fins a la rotonda de Son Dameto enllaçant amb el carrer Dragonera i Llibertat i, continua baixant, en sentit contrari als cotxes, pel carrer Indústria, avinguda Argentina, Ramón y Cajal, i finalment, enllaça amb les Avingudes.

Creiem que el recorregut del tramvia plantejat pel Nou Pla General s’hauria de replantejar, a partir del carrer Llibertat, continuar per l’avinguda Sant Ferran, carrer Pascual Ribot, plaça Madrid, continuar pel carrer Rafael Rodríguez Méndez fins a la plaça del Fortí enllaçant finalment amb les Avingudes.

• EN MATÈRIA D’USOS D’ESPAIS

La Federació d’Associacions de Veïns de Palma, com a entitat que va presentar la primera Iniciativa Popular a l’Ajuntament de Palma, amb el contingut de prohibir el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars a tota la ciutat, valorem positivament que la proposta del Nou Pla General defineixi zones de Ciutat saturades de lloguer turístic també als habitatges unifamiliars i es plantegi que aquestes zones no puguin ampliar més aquest tipus d’activitat.

En el mateix sentit, considerem que hi ha zones molt saturades d’activitats de restauració i oci i de centres educatius. Considerem que en aquestes zones també s’hauria d’establir una limitació respecte a aquestes activitats.

De la mateixa manera que el NOU PLA GENERAL recull zones urbanes considerades saturades de lloguer turístic, es proposa doncs, que es determinin zones saturades de:

• Bars i restaurants
• Oci
• Equipaments escolars

El NOU PLA GENERAL hauria d’aportar un mapeig d’aquestes activitats i definir altres zones saturades en aquesta matèria. Quan es determinin les zones saturades, s’hauria de prohibir obrir-ne més o, en tot cas, decréixer.

• SATURACIÓ D’ACTIVITATS D’OCI I RESTAURACIÓ

La Llotja, Santa Catalina, el Jonquet i el Passeig Marítim són zones saturades de bars, restaurants i establiments d’oci, especialment nocturn, amb un impacte molt important sobre els barris residencials, fent impossible la compatibilitat entre el dret al descans i l’activitat d’oci, expulsant de fet a una part de la població, la qual abandona el barri per poder descansar i viure, transformant-los en un espai de negoci i no de residencia.

Malgrat hem d’arribar a establir un pacte ciutadà per la convivència i harmonització de l’ús residencial i l’oci, aquestes zones estan especialment saturades i caldria ser declarades com a tal i limitar que no es puguin obrir més establiments d’aquests tipus.

Sobre Bars i Restaurants i establiments d’oci nocturn, com a zones saturades s’haurien de declarar: La Llotja, els carrers especials de Santa Catalina, Fàbrica i Sant Magí, el Jonquet, el Passeig Marítim, el Molinar (davant del Mar) i Joan Miró, al Terreny.

• SATURACIÓ DE CENTRES EDUCATIUS

El Districte de Ponent i en contrec les zones a les quals s’ha d’accedir a través del Camí de Son Rapinya i del Camí de la Vileta, concentren una bona part dels centres educatius privats i privats concertats de Ciutat. Aquesta concentració supera en molt l’oferta necessària per cobrir les necessitats educatives de la zona en la qual estan ubicats aquests centres. Per tant, la major part de la població docent es desplaça des d’altres barriades, a vegades molt allunyades, generant un impacte molt important sobre el trànsit i col·lapsant absolutament durant hores les entrades i sortides a les barriades afectades.

Considerant que aquest fet contradiu els principis de construcció d’una ciutat policèntrica i propera per a la ciutadania, que cal potenciar els centres educatius de barriada i no els macro centres ni els centres petits però elitistes, la major part concentrats a la zona de ponent, com el Centre Noruec que està previst a les Oblates, a una zona de accés complicat.

Demanem que en aquestes zones no es pugui fer cap centre més que no sigui estrictament de barriada i al qual es pugui accedir caminant, com a màxim, durant 15 minuts, valorant de forma acurada l’accessibilitat i l’impacte sobre el trànsit.

Que es declari com a zona saturada tota la zona de ponent (Camí de Son Rapinya, Son Rapinya, Son Llull-Son Serra-La Vileta, Son Xigala) i no es prevegin més equipaments educatius, especialment de caràcter privat o elitista, que no reculli alumnat de qualsevol part de la ciutat i col·lapsin encara més les vies d’accés.

En general, que quan es disposi un equipament es tingui en compte l’accessibilitat i com afecta el trànsit, els vianants, el transport públic, etc.

I, sobretot, alliberar totes les voreres dels elements verticals del tipus fanals, senyalitzacions, etc. que impedeixen la lliure circulació dels vianants amb cotxets per a infants i/o en cadira de rodes, i que també tinguin una amplada suficient per a la lliure circulació de vianants en doble sentit.

• ESTABLIMENTS DE BARS I RESTAURANTS

En el conjunt de la Ciutat, per aconseguir l’objectiu de diversificar l’activitat i els serveis de botigues, cada dia més reduït a favor de bars, restaurants, gelateries, pastisseries i, en general, establiments relacionats amb l’oferta de menjar i susceptibles d’instal·lar una terrassa exterior com a complement, plantegem reduir el rati establert a dos establiments d’aquests tipus en un radi de 50m, mantenint les limitacions de les façanes.

Per altra banda, la redacció al respecte d’aquest tema el Nou Pla General és inintel·ligible, no queda clar i no ens permet saber realment el que planteja, de manera que només tenim com a referència real el que hem escoltat a les explicacions pertinents. Per tant, també considerem imprescindible que es redacti de forma clara i inequívoca per a la ciutadania i per a qualsevol que opti per aquestes activitats.

En general, s’han establert tres establiments en un radi de 50m, a més de limitacions de façana.

La proposta és que es mantinguin les limitacions de façana però només es puguin posar 2 establiments en un radi de 50m.

A  l’article 2.2.3 d’abast de la regulació del quadre d’usos i situacions en les zones d’ordenació del sòl urbà del TOM IV de les NORMES URBANÍSTIQUES DEL POD (Pla d’Ordenació Detallada):

• L’admissibilitat dels usos comercials i turístics està limitada a la seva conformitat a les disposicions del Capítol II següent sobre adaptació del POD al PECMa o, en el seu cas,

PIAT.

• La regulació de la condició d’emplaçament en relació a l’ús d’establiment públic: S’estableix la densitat màxima de tres (3) establiments públics en àrea de densitat limitada. La Federació de veïns proposa una densitat màxima de dos (2).
• El Nou Pla General defineix com a àrea de densitat limitada aquella zona resultant de considerar el punt mitjà en planta de la façana d’accés principal del local de nova activitat, com el centre geomètric d’un cercle de 50 m. de radi, on es comptabilitzaran tots els locals existents legalment autoritzats amb els usos d’establiment públic i/o equipament comunitari d’ús recreatiu a les zones qualificades per aquest Pla que tenen com a ús principal el residencial i que tinguin qualsevol accés inclòs total o parcialment dins d’aquest perímetre. A aquests efectes, es tindran en consideració i computaran igualment els usos d’establiment públic i/o equipament comunitari d’ús recreatiu situats en zones contigües.
• La Federació proposa que les noves autoritzacions per a aquests usos podran concedir-se sempre que, al moment de sol·licitar la llicència, el nombre d’establiments legalment autoritzats incloent el que se sol·licita, sigui com a màxim dos (2) a les àrea de densitat limitada.
• La regulació de la condició d’emplaçament en relació a l’ús recreatiu: s’estableix la condició de distància de dos-cents (200) metres entre aquests tipus d’establiments. Es defineix com a limitació o condició de distància, la separació mínima entre establiments que es calcularà mesurant la línia recta imaginària que va des del punt mitjà en planta de la façana d’accés principal d’un i un altre establiment, sense tenir en compte l’altura de les edificacions. S’entendrà per punt mitjà en planta de la façana d’accés principal del local al situat en la projecció sobre el plànol de la façana del centre de la porta d’accés. La separació mínima entre establiments destinats a aquest ús serà de dos-cents (200) metres.
• Les sol·licituds d’autorització i les noves autoritzacions o ampliacions d’usos d’establiments públics o usos recreatius en zones d’ús principal residencial, hauran de complir, a més dels condicionants que s’estableixen per a cadascun en els apartats anteriors, els següents:

a) El sumatori de les longituds de façanes dels establiments públics o recreatius existents i del local que sol·licita la llicència, dins d’un radi de 50 metres prenent com a centre el local objecte de la sol·licitud, ha de ser inferior a 30 metres de longitud total.

b) No s’admetrà la contigüitat a un altre establiment públic o recreatiu existent.

c) S’hauria de proposar també una limitació de superfície dels locals en funció del seu ús i en relació a la seva densitat a la zona.

• ESTABLIMENS D’OCI

En aquest apartat Aquesta Federació proposa:

• Prohibir les discoteques i sales de festa amb música als baixos d’habitatges plurifamiliars.
• Fer també mapeig de la distribució de sales de joc i que no es puguin situar a menys de 500 m d’un espai infantil i juvenil (escola, institut, parc-plaça).

Restringir les ampliacions de locals i que es tramiti com a una nova apertura, atès que és el que estan fent ara per ampliar negoci i esquivar la moratòria que va decretar el govern.

Que no es pugui instal·lar cap més establiment d’oci en un radi de 1.000m, com a mínim.

• CADUCITAT DE LLICÈNCIES

La caducitat de llicències és un tema molt important per aquesta Federació de Veïns. Atès que es tramiten sistemàticament multitud de renovacions i traspassos de llicències d’obra i activitat, dona la sensació que aquestes activitats tinguin llicència de manera quasi indefinida sense caducitat.

Encara que la caducitat de les llicències està regulada reglamentàriament, les activitats susceptibles de generar dificultats als veïns, com és el renou, en el cas de discoteques i sales de música i bars d’oci nocturn, s’hauria de fer un control exhaustiu, pel que fa al compliment de les llicències obtingudes per comunicació prèvia amb declaració responsable o assumpció de les obres per un tècnic, ja sigui arquitecte o enginyer.

Es proposa obtenció de nova llicència, i per tant, adequar-se a la normativa vigent, a tots aquells establiments que tramitin, reformes, ampliacions i/o traspassos relacionats amb l’activitat de bar, restaurant i oci en general.

• SÒL PÚBLIC

Considerem imprescindible protegir molt més el sòl públic, que en qualsevol cas no s’hauria de convertir en una mercaderia i se objecte de venda per part de les institucions públiques. En qualsevol cas, representa una reserva d’espai molt important per a fer habitatge públic.

Que el Nou Pla General no permeti alienar (vendre) o cedir sòl públic. Que els canvis s’adoptin amb participació de la ciutadania afectada, que en cas que es decideixi no utilitzar el sòl per a equipament, s’utilitzi per construir habitatge social.

En cas que s’hagi de canviar el sòl públic d’ubicació (permutar un solar per un altre), també es faci comptant amb la participació ciutadana de la població afectada.

La Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’Urbanisme de les Illes Balears (LUIB) – d’obligat compliment pel Nou Pla General de Palma – pel que fa a la gestió urbanística:

Els informes de sostenibilitat econòmica es dirigeixen a evitar els impactes negatius en les hisendes públiques mitjançant la consecució d’un equilibri en la relació d’ingressos tributaris i de despeses de manteniment ocasionats per la cessió a l’administració dels sòls dotacionals públics i infraestructures que aquella rep en el marc del procés de producció de ciutat. L’objectiu és, d’una banda, impossibilitar la generació de dèficits en la gestió municipal d’aquests sòls públics i, d’una altra, dimensionar racionalment els àmbits d’execució urbanitzadora, en haver d’adequar-los a la capacitat d’absorció pel mercat dels productes immobiliaris que se’n derivin, per evitar l’aparició de “ciutats fantasmes”, espais urbanitzats però sense edificació ni habitants.

Les actuacions de dotació tenen per objecte garantir el manteniment de l’equilibri entre aprofitament i dotacions públiques en l’evolució del sòl urbà, amb la finalitat d’evitar els anteriors creixements amb dèficits dotacionals que, lamentablement, es venien produint a la ciutat consolidada.

En aquest sentit, la tècnica comporta que qualsevol increment d’aprofitament que s’atribueixi a una o diverses parcel·les edificables en el sòl urbà en relació amb l’establert pel planejament anterior, haurà de comportar la previsió d’una reserva de sòls dotacionals públics que satisfacin les demandes socials derivades dels nous o les noves habitants o persones usuàries generades per aquest increment d’aprofitament, i queden vinculades a la gestió conjunta, tant de les parcel·les edificables com de les dotacionals públiques. Amb això es possibilita l’obtenció gratuïta per l’Administració d’aquests sòls dotacionals públics a la ciutat consolidada, en règim d’equidistribució entre els beneficiats per l’increment d’aprofitament, i s’acaba, d’una vegada per sempre, amb les dramàtiques expropiacions, que tant crebant ocasionen a les sempre febles hisendes locals, com a única possibilitat d’obtenir els sòls dotacionals necessaris per satisfer les demandes de la població a les zones urbanes consolidades.

Una de les determinacions d’ordenació estructural integrant del document del Pla General és la de l’establiment dels criteris per a la determinació de l’aprofitament urbanístic mitjà de cada àmbit d’actuació de renovació urbana en el sòl urbà i en sector del sòl urbanitzable. Així com la delimitació d’àrees de repartiment. Tot això, conforme al que s’estableix en la lletra d de l’article 37 de la LUIB. En el sòl urbanitzable, tal com indica la LUIB, els àmbits de repartiment de càrregues i beneficis, o àrees de repartiment es delimitaran preferentment per a cadascun dels sectors i podran incloure o adscriure en el seu àmbit la superfície de sòl de sistemes generals que es considerin adequats funcional i econòmicament.

• CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

Un creixement de població com el definit al Nou Pla General suposa una extensió de la ciutat i, en conseqüència, un increment de servei públic i de despeses. Els creixement dels darrers 20 anys ens mostra la dificultat de l’Ajuntament per abastir el conjunt de la ciutat dels serveis i equipaments necessaris de tot tipus. El resultat són barris molts deficients en neteja, policia de barri, equipaments esportius, serveis socials, transport públic i manteniment en general. Una ciutat més compacta exigeix reduir el màxim el creixement en extensió i en població.

Per altra banda, un possible increment d’oferta turística no genera necessàriament llocs de treball de qualitat, com ja es pot comprovar empíricament en la realitat dels darrers anys ni tampoc més ingressos per a l’Ajuntament de Palma que li permetin ampliar els serveis. A més, se suposa que apostem per una diversificació productiva per rompre el monocultiu i la dependència del turisme com a font d’ingressos, per la qual cosa, no es tracta de créixer numèricament sinó de transferir llocs de feina del turisme cap a altres activitats. Però, l’alternativa a la industria turística tampoc pot ésser el sector de la construcció, construint noves bombolles que no es poden abastir.

Superar deficiències generades a moltes zones i barris per etapes anteriors ha de ser l’eix fonamental per a la ciutat definida en la declaració d’intencions d’aquest Nou Pla General i plantejar el mínim creixement per no dir que caldria un decreixement per ajustar-se millor a les condicions d’insularitat i territori escàs.

El Nou Pla General preveu un creixement entorn als 60.000 habitants. Pensem que de cap manera la ciutat no hauria de superar els 500.000 habitants.

S’hauria de fer un estudi sobre el que suposa l’increment de població i si representa un guany o pèrdua per al conjunt de la ciutat, en dotació de serveis públics i manteniment en general. Manca un estudi sobre aquesta matèria.

Demanem que s’inclogui i sigui sobre la base del resultat que es prevegi el creixement.

D’altra banda, el repte és dotar adequadament de serveis i assegurar el manteniment de zones ja construïdes i impulsar la rehabilitació de barris i dels seus edificis existents.

Pel que fa a l’increment de població, a la Memòria Resum del Nou Pla General, al punt 11.1.1 que tracta sobre la projecció demogràfica a l’any horitzó de 2040, i a l’efecte de les previsions del Pla, s’estima un sostre poblacional l’any horitzó de 2040 per a Palma –en aplicació de la taxa de creixement moderat– de 518.435 habitants. Això suposa un creixement net de 66.892 habitants.

ESCENARIS CREIXEMENT POBLACIONAL

ALT                                   2,20% = boom immobiliari 2001-2007

MITJÀ                               0,88%

MODERAT                      0,66% (proposta Nou PG)

BAIX                                 0,35% (proposta AA.VV de Palma)

MOLT BAIX                      0,07% = fallida bombolla immobiliària 2008-2012

Aquest creixement és excessiu, tant per a la Ciutat de Palma, i la seva influència a l’àrea metropolitana, i desmesurat respecte de l’Illa de Mallorca. Per a la qual cosa, s’hauria d’aplicar, com a topall, una taxa de creixement baix, és dir, un creixement net d’uns 33.000 habitants, que sumats als actuals 451.543 habitants, tindríem un sostre poblacional màxim d’uns 484.543 habitants.

Pel que fa a la dotació de serveis públics i assegurar el manteniment de zones ja construïdes i impulsar la rehabilitació d’edificis.

• NORMES D’ESTÈTICA PER A NOVES EDIFICACIONS I/O REFORMES EN ZONES URBANES CONSOLIDADES

Pel que fa a les ordenances de protecció del paisatge urbà incloses a les Normes Urbanístiques del Nou Pla General, cal destacar, els nous conceptes introduïts com: el dret a la qualitat paisatgística, l’adaptació a l’ambient i imatge urbana, la integració de façanes en el paisatge urbà edificat i, especialment, les limitacions a la publicitat exterior i de disseny dels locals comercials.

A part de les funcions que ja realitza l’existent Comissió de Centre Històric, Catàleg i Paisatge per vetllar del patrimoni històric en general, es valora molt positivament la constitució d’una nova comissió que controlarà la qualitat urbana: la Comissió de Qualitat Urbana (CQU). Un òrgan consultiu per al seguiment del desenvolupament del POD i assegurar la qualitat de les noves intervencions a la ciutat, integrada per personal tècnic municipal i professionals de reconegut prestigi que informarà sobre els trets bàsics compositius i d’integració.

Es troba a faltar, als projectes d’edificació, siguin de nova planta, ampliació, reforma o rehabilitació, la possibilitat d’exigir la introducció d’un estudi paisatgístic de l’entorn per tal d’aconseguir el dret a la qualitat paisatgística i l’adaptació a l’ambient i imatge urbana de Palma, tant malmesa pels anterior plans general, que tant mal han fet al paisatge urbà d’aquesta ciutat.

En general, i també per les noves edificacions, s’haurien d’utilitzar materials propis i tradicionals de l’illa, basats preferentment en l’ús de materials naturals, morters i pintures minerals i en la gama de colors propis del lloc, amb prohibició expressa de la utilització de color negre. Seria recomanable utilitzar la referencia de materials del catàleg que proposa l’IBAVI per a la construcció dels seus edificis d’habitatges.

• EFICIÈNCIA I AUTOCONSUM ENERGÈTIC – POLÍGONS INDUSTRIALS.

En relació a la eficiència energètica, es te que aprofitar les cobertes dels edificis dels polígons industrials. La superfície  de les cobertes de les naus i edificis i els aparcaments dels polígons industrials, es pot aprofitar per instal·lar plaques fotovoltaiques. Aquestes instal·lacions es tindria que fomentar entre diferents naus de manera que aquelles que tenen un alt consum de electricitat (per exemple un ferrer) però poca coberta per instal·lar plaques fotovoltaiques, es podria compensar amb les cobertes de les grans naus de logístiques que consumeixen poca energia però tenen molta coberta. Es proposa per tant una normativa que pugui desenvolupar una estratègia de cogeneració compartida entre les diferents empreses que existeixen als polígons i arribar a una autosuficiència energètica en aquest àmbits. En definitiva, crear un desenvolupament sostenible en relació amb la protecció del medi ambient per mantenir el sòl rústic per l’ús agrícola i no per instal·lar plaques fotovoltaiques., ja que és un bé limitat.

• CRITERIS D’URBANITZACIÓ EN ZONES URBANES, URBANITZABLES – ESPAIS LLIURES I VEGETACIÓ.

Palma a l’estiu, presenta unes condicions climàtiques extremes per l’efecte de l’illa de calor. L’efecte de l’illa de calor es veu augmentat en aquells àmbits on hi ha una gran superfície de paviments petris i asfàltics, i poca presencia de massa arbòria. La temperatura de les illes de calor poden ser superior entre 2 i 3 graus més altes en les zones de la perifèria o que en primeria línia que reben l’efecte de l’embat. Aquestes illes de calor es poden suavitzar amb el disseny urbà, com es la substitució de paviments petris i asfàltics per paviments transpirables de terra compactada i la plantació de canòpies arbores per impedir la radiació directa del sol al paviment. Aquestes solucions han quedat demostrades en diferents papers que poden reduir entre 2 i 3 graus la temperatura, i a més  en aquets àmbits s’impedeixen l’entrada dels vents càlids, millorant la temperatura de sensació entre 4 i 5 graus.

Es proposa  una “Instrucció per a la redacció de projectes d’urbanització” i una “Instrucció municipal per a les zones verdes”. Aquesta instrucció hauria de contenir les disposicions i recomanacions que es relacionin amb la funció de controladors ambientals, de materials, sistemes constructius, espècies vegetals autòctones, sistemes de fonts d’aigua per refrescar l’ambient, etc. La instrucció hauria de contemplar tots aquells mecanismes de control ambiental amb què les zones verdes poden contribuir a millorar el Microclima urbà i el màxim ventall possible de solucions. També hauria de ser un catàleg de possibilitats que contribuïssin a l’estalvi energètic de les mateixes zones verdes. Els plans derivats, per al projecte d’urbanització i les zones verdes, haurien de fer referència a aquesta Instrucció. En definitiva, justificarà l’elecció de les espècies vegetals escollides i la seva posició al carrer i respecte als edificis o espais comuns en clau de controladors ambientals i de preservar el drenatge natural del terreny.

• PROPOSTES ESTRATÈGIQUES

El projectes estratègics haurien d’estar recollits en algun plànol específic on se senyalin els seus àmbits concrets. També, haurien de tenir unes fitxes específiques per a cadascun d’ells amb caràcter de directriu per a la intervenció en els espais corresponents de cara a la seva materialització. En aquest sentit, es podrien completar i millorar en la fase actual de revisió.

• FAÇANA MARÍTIMA

En la proposta del PGOU observem que el front marítim es tracta de manera fragmentada, ja sigui en estratègies d’àmbits concrets o d’actuacions puntuals. Aquesta visió fragmentada del front marítim comporta que hi hagi àmbits que no tenen una proposta per millorar l’espai urbà i la seva relació amb la mar com es el cas de la zona de Sant Agustí.    

Es proposa un projecte estratègic que tingui una visió global de tot l’àmbit del front marítim de Palma.

S’ha de desenvolupar un projecte estratègic que faci una valoració i tractament més integral, en el marc del qual es defineixin les actuacions concretes previstes. Indubtablement estem d’acord que s’obri la ciutat al Mar, però que es plantegi a tot el front marítim.

Cal delimitar també l’ús del mar, limitar la funció d’amarrador de iots privats i ús d’empreses de lleure marítim.

Efectivament, el Nou Pla General hauria de definir tot el Front Marítim com a una Actuació de Transformació Urbanística de Contingut Estratègic (d’Est a Oest, des de la Platja de Palma fins a Sant Agustí), com, per exemple:

• El Districte Innovador Llevant-Façana Marítima.
• Revitalització del Polígon Són Castelló
• Els Programes de Millora i Revitalització Urbana

Aquestes actuacions segons el Nou Pla General (punt 8.2.3 del Resum de la Memòria) serveixen per habilitar la transformació completa de la situació del teixit urbà originari i la renovació integral de la seva urbanització, que implica la reurbanització general del seu àmbit, amb demolició de edificacions preexistents, si fos necessari, completar el redissenyar o reimplantació dels seus serveis urbanístics.

També es podria delimitar un Àrea de Reforma Interior (ARI), que tracta d’actuacions de transformació urbanística de complexa gestió la qual cosa aconsellaria la seva ordenació detallada a la formulació d’un Pla Especial el qual establirà la delimitació d’unitats d’actuació, actuacions aïllades i/o actuacions de dotació que corresponguin de conformitat amb la proposta d’ordenació detallada i la seva estratègia de gestió.

O bé, generar una marc d’Actuació de Renovació Urbana (definició ARU – art. 5.1.9 del Pla d’Ordenació Detallada) per trams o sectors de tot el front marítim.

Aquests tipus de projectes estratègics haurien d’estar recollits en algun plànol específic al Nou Pla General on es senyalin els seus àmbits amb més detall. Tant ´res així, que també haurien de tenir unes fitxes específiques per a cadascun d’ells amb caràcter de directriu per a la intervenció en els espais corresponents de cara a la seva materialització. En aquest sentit es podrien completar i millorar en la fase actual de redacció del Nou Pla General.

Pel que fa a l’ús del mar, per limitar la funció d’amarrador de iots privats i ús d’empreses de lleure marítim; no es competència del Pla General, és competència de l’Autoritat Portuària estatal i/o autonòmica. Però, si que podrien formar un consorci per regular aquest ús del mar.

• CASC ANTIC DE CIUTAT

Tot i compartint que no tot es pot centrar a Ciutat i que aquest NOU PLA GENERAL fa un esforç per atendre àrees perifèriques, si volem plantejar que, és necessari tenir un plantejament global del Casc Antic, especialment orientat a evitar la gentrificació i que sigui un parc temàtic turístic sense vida ciutadana en el barri. El Casc antic  és un districte que concentra moltes activitats i atreu gent tant de la resta de la ciutat com de tot el món, fet que ha generat una demanda de residència turística creixent. Per aquest motiu, els veïns i veïnes es veuen afectats i reben un impacte negatiu en la seva salut i economia.

Es proposa fer un Pla d’Usos per tal de desenvolupar una ordenació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris, serveis turístics i altres activitats, per tal de regular les activitats que tenen lloc als establiments de la ciutat, oberts a tothom, i que ofereixen serveis o productes, amb l’objectiu de mantenir un equilibri sostenible entre l’activitat econòmica i els drets fonamentals de la ciutadans i ciutadanes.

• URBANITZABLE SON BORDOY

Per aquest urbanitzable el Pla General proposa una densitat de 67 habitatges per hectàrea. Tant i que la FFVV està d’acord amb aquesta densitat ja que permet tenir una densitat adequada per fer ciutat amb comerços, equipaments, serveis… en aquest àmbit hi ha la preocupació que aquesta densitat pugui acabant trencant la unió entre l’actual barri i el futur Parc Agrari.

Es demana que es faci un bon seguiment d’aquest urbanitzable per tal de mantindré la millor relació entre el barri i la zona agrícola i evitar que les noves edificacions acabin sent una barrera de la relació entre el barri del Molinar i la zona agrícola.

• CONTINUACIÓ CORREDOR VERD SECTOR DE PONENT. DONAR CONTINUÏTAT AL BOSC URBÀ DES CANÒDROM FINS  A LA CARRETERA DE PUIGPUNYENT.

Actualment el corredor verd de Sector Ponent va des de la mar fins al Bosc Urbà del Antic Canòdrom. Aquesta continuïtat queda tallada per l’equipament des fortí. Després continua el Parc de la Riera i acaba en el carrer de Salvador Dalí. 

Es proposa un projecte estratègic que doni continuïtat des de el Bosc Urbà fins a l’aparcament de l’estadi del Mallorca .

En primer lloc es proposa donar continuïtat entre el Bosc Urbà i el Parc de la Riera a través del solar públic que hi ha darrera des Velòdrom i expropiant una franja del equipament des Fortí (la corresponent a una pista de tenis) que permetria mantindré la continuïtat dintre del parc i pacificant el pas de vianants del carrer Andreu Torrents. A continuació s’hauria de unir el Parc de la Riera amb el solar que hi ha sota el camp municipal de Miquel Nadal, per on circula el torrent.

La següent fase seria connectar de manera pacificada l’unió entre el Parc de la Riera i el solars d’equipament esportiu de Son Moix sota l’autopista. 

Finalment, s’hauria de qualificar l’equipament esportiu de Son Moix, actualment aparcament,  com a EL-P. Marcar l’equipament esportiu de Son Moix com a objectiu d’aquesta continuïtat fins a la via de cintura i la Falca Verda, fent això compatible amb la possibilitat de construcció d’una pista d’atletisme a la zona situada a la cantonada de la carretera de Puigpunyent i la via de cintura. Aquesta proposta de transformació a més a més, seria compatible amb el projecte de reforma proposada de l’Estadi de Son Moix, encarregada pel RCD Mallorca, al prestigiós estudi d’arquitectura i urbanisme Izaskun Larzabal.

• EIX ARBRAT. CONTINUAR EL PASSEIG DE LA RAMBLA FINS AL CEMENTIRI.

Es proposa fer un projecte estratègic de un eix arbrat des el Passeig de La Rambla fins el cementiri en els diferents trams que travessa. El primer tram seria continuar l’arbrat i pacificar des de la Rambla fins el final del carrer Carles I, en aquets cas s’hauria de pacificar la unió de via Roma amb la plaça des Tub, en el seu pas per Avinguda d’Alemanya. El segon tram seria el carrer del camí de Jesús fins la rotonda que uneix amb el carrer Uruguai i Salvador Dalí. En aquest tram s’hauria de continuar l’arbrat de tot el camí de Jesús en les seves voreres que donen al parc i al psiquiàtric. Finalment el tercer tram seria des de la rotonda del cementiri (on comença el carrer Salvador Dali) fins la rotonda de l’autopista. Aquest tram s`hauria de continuar l’arbrat fins la porta del cementiri i tota la seva façana fins la rotonda. A més s’hauria de donar mes importància a la continuïtat del vianants en la rotonda de Salvador Dali.

Aquesta intervenció permetria connectar les diferents infraestructures verdes del costat ponent amb els equipament del costat llevant i el cementiri. Aquest eix arbrat fomentaria l’ús de la bicicleta i els passejos a peu fins al cementiri, i per tant reduir l’ús del cotxe.

• RECUPERACIÓ I TRACTAMENT DEL TORRENT DE SANT MAGÍ COM CORREDOR ECOLÒGIC DE PONENT.

Es proposa fer un projecte estratègic de recuperació i tractament paisatgístic del torrent de Sant Magí, des de Son Vida fins la mar. Els torrents son corredors ecològics de ribera que mantenen un ecosistema de fauna i flora característica del clima mediterrani. Es necessari fer una recuperació del torrent de Sant Magí i recuperar els serveis ecosistèmics generals que aporta el torrent en els diferents trams que el trobem. Aquesta recuperació se ha realitzar amb especies autòctones i naturalitzades no invasives i que s’adaptin al cavi climàtic I minimitzin la temperatura del àrea ocupada i el seu entorn.

El primer tram seria des de Son Vida, travessant el golf de Son Quint, el parc de Son Quint-Son Muntaner, les voreres del camí dels Reis i l’autopista. En aquest primer tram se demana el canvi d’us del equipament (EQ2A/DE-P 22-07-P) en Espai Lliure, per tal de fer una recuperació del torrent en el seu pas sota l’autopista.

El segon tram aniria des de l’autopista fins l’avinguda Picasso. En aquest tram se ha de fer un tractament mes ampli del torrent i la part urbana que l’envolta.

El tercer tram va des de la avinguda Picasso fins a al mar. En aquest cas es tractaria de fer una intervenció mes urbana per incloure de manera més amable el torrent dintre de la trama urbana. El torrent en aquest se ha de tractar com una oportunitat de fer un corredor verd acompanyat amb una zona de vianants.

• REVISIÓ MEMÒRIA ECONÒMICA

Caldria revisar tota la memòria econòmica donat que, en general, hi ha moltes errades a les fitxes, una justificació excessiva, i molta diversitat amb la rendibilitat entre els diferents sector urbanitzables proposats. Alguns dels urbanitzables proposats no seran suficientment rentables i d’altres en canvi ho seran sobradament. Per exemple: a l’urbanitzable proposat a Cas Pastors es proposa una rendibilitat de 30 milions d’euros, en canvi, a l’urbanitzable proposat a Son Puigdorfila, només es preveu una rendibilitat de mig milió d’euros.

Aquesta Federació entén que correspon al Col·legi d’Arquitectes preparar una al·legació contundent, detallada i exhaustiva, referent a la Memòria Econòmica del Nou Pla General.

Palma, 11 de febrer de 2022

Equip tècnic de suport:                                                              Prudència de l’entitat:

Francisco J. Cifuentes Utrero i                                                  Maribel Alcázar Franco

Bartomeu Riutord Sbert, arquitectes.