Des de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma volem aclarir que estam a favor d’un servei gratuït de transport, però no a costa d’empobrir i deteriorar més el servei públic actual, amb el perill de que sigui una forma de justificar la seva privatització a mig termini, com ja s’ha fet a altres ciutats i com s’està fent amb la sanitat i es comença a fer amb les pensions.
Volem transport col·lectiu gratuït i també educació i sanitat gratuïtes i qualsevol servei imprescindible per garantir una vida digna i el ple desenvolupament de les nostres capacitats. Però analitzarem què significa gratuït aquí i ara.
Gratuït en realitat no hi ha res, ho paguem d’alguna manera i surt de la nostra butxaca. Parlar de gratuïtat en abstracte és tan demagògic com dir que es reduiran impostos i alhora es milloraran serveis, els comptes no surten. Per tant, cal plantejar-se d’on sortiran els fons per al servei públic i com la forma de gestió d’un servei afectarà altres serveis i també quant ens costaran en realitat. A curt termini, no fa la impressió de que estiguem a punt de posar límit a la fugida de capitals, als grans fraus fiscals ni a exercir una equitat en la distribució de la riquesa que ens permeti disposar de recursos per a la majoria social, sinó més aviat tot al contrari.
Pel que fa a la gratuïtat actual, des del primer moment es va informar que el servei seria gratuït aquest any 2023, perquè els 80 milions de cost els posava el Govern central de fons europeus. La primera pregunta és si aquests fons europeus són a fons perdut o si formen part dels que cal tornar a la UE. Si els hem de tornar, a quin preu quan hàgim d’anar a finançar el deute. La lletra petita no la coneixem. Gaudim un any d’autobús gratuït, però sense saber el cost real ni què ve després.
La segona pregunta és si aquests fons ja han arribat, perquè fa unes setmanes pareix ser que encara no eren a les arques municipals, malgrat durant aquest any l’Ajuntament sí que ha hagut de seguir fent front al pagament de les despeses.
Sembla envejable que hi hagi ciutats on el transport públic costa 50 cèntims, que n’hi ha. Però per arribar-hi, a més d’una bona gestió, cal que hi hagi molts usuaris i això no s’aconsegueix perquè sigui temporalment de franc sinó, principalment, perquè sigui eficaç i útil. Si per anar a Son Espases, al polígon de Son Castelló o a l’Arenal a treballar necessito una hora i mitja de temps i el mateix de tornada, al final 3 hores, sigui gratis o no, acabaré usant el cotxe propi o d’algú que ens acompanyi, però no anirem amb l’autobús si ho podem evitar.
El servei d’autobús en aquesta ciutat deixa molt a desitjar, no vol dir que no s’hagin fet i es pretenguin fer alguns esforços per a la seva millorar, però s’arrossega un dèficit estructural. Necessitem inversió en autobusos i en personal per conduir i de tallers per manteniment. De poc serveix que sigui gratuït si se segueixen retallant freqüències per augmentar-les a les zones turístiques, si segueix havent-hi barris amb un servei més que deficient, si acumulem autobusos fets malbé fora de servei als tallers.
Per això, aquí i ara, debatre només sobre la gratuïtat és caure en un debat estèril. Necessitem millorar el servei i això s’anomena invertir en primer lloc, fer que sigui útil perquè l’augment d’usuaris estigui en funció d’aquesta utilitat i no pas d’una gratuïtat temporal i dependent d’altres que abonen els recursos quan els hi va bé i no quan els necessitem. Volem freqüències segures, línies suficients i ben dotades, radials i també transversals i circulars, incloent-hi l’horari nocturn. Volem bonificacions per a usuraris freqüents i per sectors socials amb baixos recursos, la equitat passa per reconèixer les diferències.
A més, per que un servei institucional sigui realment un servei públic cal que compti amb una participació ciutadana real i que vagi més enllà d’assistir a reunions per escoltar decisions ja preses i sense tota la informació necessària per poder incidir realment i ser part de les decisions.
Palma, 30 de setembre de 2023
