El mes de juliol es tanca amb l’aprovació al Consell de Ministres de 283 projectes de renovables en sòl rústic.
Només a la Serra del Maestrat i Gudar Javalambre, entre Castelló i Terol, en una zona d’alt valor ecològic i activitat ramadera extensiva, s’hi instal·laran vint parcs eòlics amb 125 aerogeneradors de 200 metres d’alçada. El projecte és impulsat per un fons danès. Què té un projecte ecològic que exigeix la tala de dos milions d’arbres i arrasarà gairebé 2.000 hectàrees?
Però aquesta allau només és de projectes de més de 50 MW, perquè els altres els aproven les comunitats autònomes.
A Mallorca ja hi ha 74 projectes que ocupen 407 hectàrees i 70 més en tramitació que ocuparan 909 hectàrees més.
Fins a vint projectes envolten Marratxí, consumint el 60% del sòl rústic. Ni les antigues pedreres de Son Quint, integrades al Parc Metropolità anunciat per l’Ajuntament de Palma i situades en una zona ANEI, es lliuren. També aquí descobrim fons d’inversió i caçadors de fons europeus, que després haurem de tornar nosaltres.
Si el 21 de juliol es va exigir un «canvi de rumb» que posés fi a la turistificació, la gentrificació i l’expropiació de les nostres ciutats i barris, en matèria de renovables correspon exigir una moratòria que paralitzi tots els projectes en tramitació per emportar a terme un estudi de necessitats reals i plans territorials adequats.
En qualsevol cas, com diuen les plataformes ciutadanes: «AIXÍ NO».
