El poble de Palestina és víctima d’un genocidi a la zona de Gaza, d’una neteja ètnica a Cisjordània i d’un “apartheid” als territoris ocupats, des de fa més de 75 anys, per part de les forces sionistes ocupants que, amb total impunitat, mai han permès que es poguessin complir cap de les 26 resolucions de Nacions Unides.
La població de Gaza, la major part expulsada dels territoris ocupats que avui es coneix com a “estat d’Israel”, ha estat durant anys sotmesa a un bloqueig de tal magnitud que s’ha convertit en un camp de concentració a cel obert i ara va camí de convertir-se en un cementeri per a 2 milions de persones, entre elles infants, dones, persones majors, malalts i ferits.
Però no es tracta sols de la mort, es tracta de morir en mig d’un sofriment que no es pot assumir sense reacció. Es tracta de morir lentament, baix el temor a les bombes, però també de sed, de fam, de malalties que no poden ser tractades, de ferides que no poden ser desinfectades ni curades, algunes produïdes per bombes de fòsfor blanc, prohibit internacionalment.
No, en el meu nom
Davant d’aquets fets, ens unim al ressò internacional, del qual també forma part la població jueva del moviment “No, en el meu nom”, que exigeix un alt el foc immediat, ajuda humanitària d’emergència per a la població afectada i obrir un veritable procés de pau a la zona.
És ben hora de fer complir el dret internacional i de prendre les mesures necessàries perquè el seu compliment sigui efectiu. Com a part d’aquest compliment, ens fem ressò de la iniciativa dels estibadors del port de Barcelona, els quals es neguen a estivar vaixells que portin armament destinat al conflicte i que pot ser utilitzat contra la població civil. També és hora, com s’ha fet en molts d’altres casos, d’aplicar sancions a un règim que està perpetrant un genocidi cruel, d’una violència desproporcionat i totalment injustificable, amb una impunitat que ofèn la nostra consciència com a pobles i com a persones.
Foto de Hosny Salah, fotògraf palestí. Pixabay
